Joc de llunes

Joc de llunes està format per cinc monòlegs desglossats en tres veus de dona, que enmig del caos, opten per seguir el seu instint. Deixant-se arrossegar pels sentiments, desconeixent l'abast real de les seves accions. Aquestes veus que neixen d'un tronc comú, els components i les referències de les quals són les mateixes però amb diferents proporcions, ens parlen des d'un punt de vista desajustat, d'una realitat parcial, focalitzada, que distorsiona els lligams personals que hi ha entre elles. Joc de llunes transcorre en un ambient rural i alhora, de ciutat. On les protagonistes es mouen influïdes per un passat, que determina el seu present. Les històries comencen com petits relats que s'interrelacionen i van creixent. Allunyant-se dels estereotips, cada veu narra a la seva manera, la difícil comunicació que provoca la falta d'entesa. I com es van aïllant per centrar-se, empeses pel desig atàvic de preservar un món propi que s'esquerda, mentre s'alterna la claredat amb la incertesa.