Aprèn

En algun lloc, ara mateix, hi ha un infant que rep un número — una nota, un nivell de lectura, un punt de color en una pantalla — i que aprèn en silenci a llegir-lo com una sentència sobre qui és. Aprèn porta la notícia que hauria d'haver arribat primer: cap ment no és fixa. Vint relats breus sobre la ciència de la seva pròpia ment — la memòria i el son, l'atenció i la pràctica, la manera com l'elogi i el fracàs modelen un cervell que es reconstrueix a si mateix —, cadascun explicat de nou per a lectors més grans i lligat a un capítol de Trons de l'Invisible. Una mateixa pregunta els travessa tots: qui va decidir allò que t'han dit que ets, i a què serveix? Aprèn aplega vint relats que sostenen el contrari, una petita història cada vegada. Cadascun va començar com un àlbum il·lustrat infantil i aquí es reprèn per a lectors més grans, lligat a un capítol de Trons de l'Invisible. Junts tracen un sol arc: com es convenç una ment, a còpia de paraules, que no pot créixer — i com torna a aprendre que sí que pot.